by Jordi Pallarès | març 22, 2020 | Contes |
Tanca els ulls, va dir-li. Quan va veure que el seu germà estava molt angoixat pel confinament, la Noèlia li va dir coses boniques. Ara estem a la platja i jo tiro la pilota a l'aigua: sents el soroll, oi? El Biel deia que sí. Ara estem a la muntanya i...
by Jordi Pallarès | març 21, 2020 | Contes |
Necessito un paquet d'arròs, dues pastanagues, una mica de fruita al teu gust. El Pau surt de casa amb el cistell i no falta res del que l'hi ha demanat. Camina lent pel carrer buit, assetjat per un virus que fa que tothom estigui a casa. La Paulina obre la...
by Jordi Pallarès | març 21, 2020 | Contes |
La primavera volia escoltar. Ja que aquest any la gent no podia gaudir-la, ella, sempre capritxosa, va demanar a tots que li diguessin coses. La gent, des dels terrats, les eixides, patis o balcons, observaven com arribava i sí, la gent va dir-li moltes coses. Un va...
by Jordi Pallarès | març 19, 2020 | Contes |
Ja portava uns dies tancada a casa i la Roser Pelldolça no acabava de trobar quelcom interessant per passar l'estona. Agafava un llibre i al cap de poca estona ja el deixava. Mai li havien interessat les sèries i la televisió, en general, se li feia pesada. La...
by Jordi Pallarès | març 18, 2020 | Contes |
La Laia Pocafer era molt passiva. Amb la vida solucionada gràcies a l'administració de loteria que va heretar, la Pocafer tenia un horari més aviat decaient. Mandra al llit, dutxa llarga, cafè, lavabo, got d'aigua, cafè, xarxes socials, dinar, migdiada,...
Comentaris recents