Coses d’estiu VI
Nota de l’autor: aquesta és la cinquena part del relat “Allò d’en Biel”. Els quatre primers els podeu llegir a les entrades anteriors. És important per al lector llegir-los per ordre perquè tenen un continuat narratiu.
El dia que va néixer el Biel, per al Toni Dalmau va ser el pitjor dia de la seva vida. Us preguntareu per què, si en realitat això de ser pare és la millor cosa que et pot passar. Però el Toni sabia un episodi de la seva vida que ningú més n’estava al cas. El Toni abraçava un secret fortíssim, un bedoll íntim universal. Ja va ser molt fort quan la Beatriu li va dir al Toni, estic embarassada.
Embarassada de qui, es va preguntar el Toni sense dir-ho en veu alta. Perquè el Toni sabia que el fill no era seu. I la Beatriu vinga a dir-li si no estava content, que no mostrava alegria. I el Toni amb cara de circumstàncies, de preocupació, també una mica de penediment amb tot plegat, per què realment, a on havia anat a parar aquella relació?
El fill no era del Toni. Això segur.
La Beatriu va parir al Biel un dissabte d’estiu al matí, amb una onada de calor extrema, amb facilitat i sense dolor, i amb una felicitat pertot. Perquè la Beatriu volia ser mare, sí, i tant. Però no sabia que el Toni, el seu espòs, empresari absolut de la comarca, el que posseïa negocis i creixia com l’espuma dins els ginys econòmics de dubtosa legalitat i que tenia un veler preciós, aquest Toni que tothom el coneixia, es va fer la vasectomia quan tenia només vint-i-cinc anys. Una follia de joventut. Però es va prometre a si mateix que no diria res a ningú, ni tan sols als seus millors amics, ni tan sols va aixecar sospites quan la intervenció li va provocar una inflamació dolorosa als testicles. El Toni va aguantar l’embat uns dies i a fer vida normal. Anys més tard va conèixer a la Beatriu, es va enamorar i mai va trobar el moment per dir-li que no seria pare. I el Biel, de qui és fill?
Durant aquell matí d’estiu que la Beatriu va parir, el Toni va estar allà, a l’hospital, fent costat a la seva dona, veient com el Biel treia el cap, i preguntant-se qui podria ser el pare real del Biel. Amb qui era enganyat per la Beatriu? Amb qui es veia? La Beatriu infidel i amb doble vida. I durant nou mesos el Toni aguantant aquests dubtes que el turmentaven, cada dia, on el feien sentir petit, desgraciat, vulnerable.
El Toni va agafar el Biel amb braços i sí que tenia la capacitat d’encendre tot el foc de l’amor patern, però la sinceritat de la pell mancava, com va mancar la veritat de la seva operació de joventut.
Aquella nit, quan la Beatriu i el petit Biel descansaven després del part, el Toni va baixar al carrer i va caminar fins a la platja. La lluna era plena, l’aigua semblava plata que es movia. Hi havia ambient al passeig i tot feia olor de gelats desfets i cervesa tèbia. Va seure a la vora del mar i va dir-se a ell mateix que mantindria el secret i es faria càrrec del Biel, fos com fos. I això passaria per no preguntar ni investigar amb qui es podria estar veient la Beatriu. Va sucar els peus dins l’aigua, va respirar fort, com si volgués netejar-se la culpa i alhora la humiliació de l’engany. Tot junt.
Va tornar a l’habitació i la Beatriu tenia el petit Biel acabat de néixer als braços. El Toni Dalmau va apropar-se a ells dos i els va prometre que mai els hi faltaria de res. Ho va fer fluixet, perquè el Biel dormia plàcidament i la Beatriu va somriure i li va dir t’estimo.
I avui el Biel odia al seu pare que no és.
La sisena i última part d’aquest relat es publicarà ben aviat. Recordeu que podeu subscriure-us en aquesta web per rebre l’avís de noves publicacions.
Comentaris recents