Soc addicte

No tinc paraules per dir-te, sinó tendresa per donar-te. –Mercè Rodoreda–

Escrits de primavera que no et veus a venir (IV)

Soc addicte a la calma i a perdre la noció del temps. A donar per perdut el temps que em perdo sense roba al sol i addicte a no sentir-me’n culpable. Al rajolí d’aigua que cau de la font de dins la roca, de pensar d’on ve l’aigua neta i freda, d’elucubrar els orígens i els camins de la vida. 
Soc addicte a tota la bellesa que em parla i m’arriba de nit, dels esquitxos de llum que hi ha al costat de la lluna, dels fanals a l’hivern al passeig marítim, a la buidor de les marees quan el sol està per arribar cada matí. Soc addicte a l’escriptura i encara més de la literatura, de la poesia, dels versos de les novel·les de gent jove. I addicte a la gent sensible. 
Soc addicte a les bestioles i a la seva humanitat, molt més gran encara que molts homes que conec. Soc addicte als colors del vespre d’avui, que ja mai més serà del mateix color (ara el cel és color verdanc i es va convertint en color poma). Addicte a les olors del pi blanc, de l’avellaner, dels salzes, o al sèseli. Olors de bosc i hort, de verdura fresca i pell acabada de. Pell de sol, sal i petonejada. Pell humida, eriçada, boja. Olor de cafè i addicte a l’olor del colacao dins del pot. Addicte a l’amor i a tota la seva magnitud. A tot l’amor de dalt a baix, a l’amor d’un dia, a l’amor d’un instant, a l’amor etern, addicte a l’amor indestructible, al que es torna a construir, a l’amor que marxa i torna, al que no torna, però es pensa sempre, a l’amor insubornable, addicte a l’amor total, el que no es deixa ni un racó de matèria dins els plecs. Addicte a dir t’estimo sempre, malgrat que. 
A la Lluna sobre el mar fent equilibris per aguantar i addicte a la llum que transita per l’univers fins on som ara. Llum de lluna filtrada pel cel. Addicte al color dels núvols, mira aquell color panet de viena, o l’altre del costat, mig groguissó, mig macadís. Addicte a sentir-me protegit quan estic sol. Soc addicte aquell tremolar cap endins ple de nervis quan et veig de lluny amb el teu caminar que ho omple tot. Soc addicte per fi a les coses bones, a les coses que em fan tan feliç que quan no les tinc caic en la dependència de la por.