Retalls de primavera III
Albirar el color del plomatge de les orenetes cap al tard i voler fer veure que ens fan companyia cada tarda, només a nosaltres. Fer una migdiada al sol cada primera hora de la tarda entre el vent suau de mig estiu. Agafar-nos les vacances que no ens toquen, gaudir-les, tornar i tornar a agafar-nos les vacances que no ens toquen.
Escriure versos romàntics per ningú en concret, guardar-los dins una capsa, esperar els anys vinents, i si no ens hem mort, llegir-los d’aquí a unes vuit primaveres i recordar-nos que també érem intensos, sensibles, amb xarroteigs d’emocions agudes.
Refugi VII: esperar que vinguis sense que sàpigues que necessito l’abraçada que. Sense dir res, acollir-nos sense preguntar, només amb les ganes d’encendre l’autoestima que s’accelera a gavadals.
Intuir que aquesta primavera som capaços d’expandir la nostra potència explicadora per dir que la felicitat és l’albirament del son no medicat, que a les nits s’obren els esbatecs potents de les ales dels somnis. Que al matí la basarda calli amb el so dels pardals i les ombres calentes del primer sol d’estiu.
Demanem una carta de gelats i els posem sobre la taula, tots, un per un. Sentir la sensació d’abundància sense treva. Trucar-te, i quan vinguis, que els gelats fosos siguin només el principi d’una nit de llengües dolces.
Que tot el paquet mental dels dilluns caigui per complet amb la sorollada d’un tren que ens porta a un destí plàcid, d’un diumengisme etern, de matraca salina cada dia, de verd muntanyós a dies alterns, d’excessos relaxats tothora.
Refugi VIII: Que els exàmens sigui tipus test: 1. Vostè vol el cel amb tons blaus líquids? (Si-no) 2. Vostè vol les tardes color paper maixé? (Sí-no) 3. Vostè vol viure en la llibertat de la gent pesadeta? (Sí-no) Voldria eliminar de manera pacífica a tots els egos maníacs de la seva vida? (Sí-no). Resultats: Aprovar l’examen i passar de curs a l’imperi de l’equilibri.
Comprar una illa. Fer invitacions a mà i enviar-les als que només volem que vinguin i parlar d’allò que ens ha fet feliços i entre tota aquesta gent que ens ajudin a blindar el pas a tota l’arrogància titànica que podria venir de fora: compensar-los amb dies d’aigua xarbotant i transparent amb peixos delicats fent l’espectacle de la bellesa infinita.
Quan comenci la percussió de la tronada, despullar-nos sota el cel encara blau net, sentir-nos esotèrics esperant la tempesta. Viure càlidament les brotxades de pluja i eixugar-nos amb aquella tovallola que conserva la vida dels nostres cossos units per últim cop.
Refugi IX: Passar-nos hores contemplant les vinyes i anotar els canvis que hi hagi cada dia. Adonar-nos que cada dia la pell ens fa més olor de verema.
Que no hi hagi matins ennigulats.
Comentaris recents