Poca roba

Retalls de primavera II

Despertar-se cada dia amb un fil de llum. I cada dia allargar-lo més. Caminar sobre l’asfalt roent i imaginar petits granets de sorra de platja a sota els peus. Intensificar la calor sota la dutxa de l’amor.

Refugis IV: abraçar a la mare i adonar-nos que sempre tornem al mateix lloc, sabent que allà no hi ha interferències ni soroll ni bullici, i tenir la profecia que hi ha una pau infinita.

Comprar coses al súper que fan fresca a la gola, i sobretot que siguin coses que ens hagin fet feliços algun cop. I que tornin, tota aquesta gent, tota aquesta diversió, tot allò altre cop a dins. I que floreixin per sempre les bones coses que al final, són les que ens han empès a seguir i estar aquí, encara. Malgrat tot.

Adornar amb llums petites la terrassa de casa, fer-hi una petita festa de primavera cada dia, ja sigui menjant una albergínia de l’hort o fent un cafè amb gel al costat de la buguenvíl·lia d’un blau escandalós. Enviar fotos d’això per dir, hola què tal, aquest any sí, quedem. 

Refugis V: engegar la mànega d’aigua freda i ruixar-se sota la calor i la suor i estar-s’hi estona i després regar el terra perquè quedi humit i mullar la casa de peus d’estiu.

I que cada nit sigui la primera d’una llarga vida a la poca roba, a l’estesa d’espelmes al costat de les tomaqueres que omplen les nits de verd, que cada nit sigui la primera als mil petons que podríem fer-nos cada hora, anar a dormir tard i llevar-nos acollint, només, el soroll de la cafetera. 

Esperar el mar esverat d’un matí clar, surfejar les onades i remoure tota l’arena de dins, quedar atrapats plens de sal, i esperar una altra onada que ens passi per sobre, i una altra, i ser feliços mentre sabem que això és perdre el temps de la millor manera.

Refugi VI: Estirar-se sobre la sorra, molt a prop d’on arriben les onades, tancar els ulls i il·lusionar-nos cada vegada que guanyem la petita batalla a la força del mar.

Saber que a la primavera hi ha refugis que encara no hem explorat.